I sentir les gavines cantar
amb el so de mar enllà
mentre la lluna i la nit ens guarden
d'allò que les foscors prenen i amaguen.
I escoltar-les cegament,
víctima dels seus laments
mentre una lluna d'or i trena
em confessa secrets del tot serena.
I sentir el vaivé del mar,
acaronant la nostra llar
i acariciant amb dolçor
aqells que foren i ja no hi són.
I escoltar els rumors del vent
infiltrats dins la meva ment,
difusosos i somnolents,
d'aquest cel-mar rogent.
I, poc discretament,
em duen sense més,
l'aroma del teus teus llavis,
llavis de carmel,
el gust de les teves idees,
idees de flors i mel
i les guspires del teus somnis,
d'enlairar-nos cap al cel.
Alessia Garnet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada