Els moments que ens porten a equivocar-nos.
Els moments que ens porten a cometre errors irremeiables.
A vegades penso en els factors que ens porten a aquests moments. Els factors que activen el detonant d'aquests desastrosos instants.
Em qüestiono si són intrínsecs o bé conseqüents, si són fruits de la casualitat o si, en tots els casos diferents i possibles, ens haguessin dut al mateix resultat.
Crec que aquells que no tenen prou valor per actuar i decidir es posen en boca paraules com destí i casualitat, ambdós descendents de la fortuna, ambdós excuses per justificar accions, preguntes, respostes i remordiments.
Tractar de casualitat els successos inesperats és restar importància a moments vitals, és ignorar portes que ens durien a llocs, situacions o persones increïbles.
Alhora, tractar de destí als mateixos successos és veure les portes però, en aquest cas, deixar que elles t'escullin a tu.
Les coses bé han de passar per certes raons i a això, d'alguna manera, se li pot dir destí o casualitat. El que no ho és, és el que nosaltres decidim fer envers aquestes, decidir quines portes obrirem i quines tancarem, decidir lluitar o decidir deixar-se vèncer, decidir obrir-ne una o obrir-les totes. Per això són paraules que mai haurien de ser utilitzades com excuses, són paraules trampa.
És aquí on les persones tenim l'oportunitat de demostrar el que som i el que valem. Com sempre dic, "God made us Human. We choose who to be".
De la mateixa manera, encarar una por no és dolent, en canvi, acceptar-la i deixar-la anar una darrera vegada, deixar-la amagar-se de nou potser sí que ho és. Com ja he esmentat, és la decisió que prenem el que fila el següent moviment del que entenem per destí o, si ets dels que "passa de tot", casualitat.
Tota acció té una repercussió; tota decisió, una altra de conseqüent. No som víctimes del que ens passa (almenys la majoria de vegades), són les nostres pròpies decisions les que ens hi duen. No ens han trencat el cor, hem permès que ho fessin. No l'hem cagat sense voler, hem decidit fer-ho. No hem robat un petó inconscientment, ho hem fet plenament conscients.
Ser conseqüents, ser valents. Equivocar-se. Obrir o tancar portes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada