Estelas en la mar.

Tot s'acaba... a vegades entre llàgrimes i crits, altres entre somriures perfumats i d'altres amb silencis infinits, però tot s'acaba i deixa un buit, igual que una petjada en un paviment recent cimentat, que algun dia les fulles que fan tardor, la sorra portada de la mar i els cristalls de felicitat ompliran a bocins, de mica en mica, i amb l'ajut de l'invisible passar, el faran més bonic.

“Caminante, son tus huellas

el camino nada más;

caminante no hay camino

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino,

 y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino,

sino estelas en la mar.”

                           -A. Machado.

Es tanca un capítol, se n'obren de nous; i la vida continua.
"It's like we were meant to be, but at the same time, we weren't..."