D.E.P.

Tant se val el temps que passi, no importa quant plogui ni quantes fulles facin tardor.
No importa la distància, no existeixen les fronteres que ens allunyin de tu ni del teu somriure trapella que sempre portava aroma d'alegria. 
Segueixes aquí, en els nostres pensaments i en els nostres dies. 
Mil roses per a tu, que mai seran suficients.
Descansa en pau, tieta Teresina.
Tant de bo hi fossis i poguéssim gaudir del teu riure de nou.