Shitty gray day. Not much to say...

Avui fa un dia massa lleig. És com si algú hagués agafat un pinzell esfilagarsat i amb pintura grisa hagués sumit el cel en una cortina de grisos incessants i impenetrables, en una capa sòlida i opaca del color de la buidor. Avui tan sols tinc ganes de fondre'm sota els llençols i llevar-me l'endemà només quan els raigs de sol m'acaronin la pell i m'enrojolin les galtes. O potser, potser només voldria tenir-te aquí per fer un cafè i escoltar les teves fantàstiques històries mundanes carregades de boniques paraules transcendents.


Alessia Garnet.

Yearning the old days

Recordo quan em desvetllava la olor a suc de taronja, natural i recent exprimit barrejada amb la de pa "bimbo" passat per la torradora, melmelada i mantega. Recordo aquells dissabtes i diumenges que oloraven a llar, a dolçor i a innocència. Recordo aquells matins impregnats d'infància. Aquells matins en que el pare entrava als volts de les nou a la meva habitació i em despertava amb els seus tendres atacs de pessigolles i entremaliadures malgrat els meus intents de negació i tossuderia.
Recordo aquells esmorzars rics en vitamines, calories i papallones de felicitat a la taula de la cuina, recordo aquells esmorzars acompanyats per la música de la radio i el començament d'un nou bonic dia a les mans. Els pares, les germanes i jo. Tots formant un conjunt perfecte i harmoniós, un conjunt unificat i unidireccional. Impenetrable i inalterable. Recordo ser petita, enyoro aquells dies.

-És una pena que ni el temps ni la vida ens donin un sol moment de treva.

Alessia Garnet

_________________English version:

I remember waking up with that smell of freshly-squeezed-orange-juice mixed up with the essence of toasted bread, jam and butter in the morning. I can well remember those Saturdays and Sundays that smelled like home, sweetness and innocence. I can perfectly recall those childhood-coloured mornings when father would wake me up by tickling and teasing me all despite my untiring and lovely refusals. Also do I remember those rich breakfasts in vitamins, calories and happiness butterflies flying all around the kitchen table. Moreover, I can exactly remember how the radio music would fill the kitchen along with our tender conversations and the feeling of having the beginning of a brand new day dancing on the palm of my hands. My parents, my sisters and me. All together in a perfect harmony, utterly unified and unidirectional. Impenetrable and immutable. I remember being a child and ,sometimes, I do strongly long for those days.

-But neither time nor life do give a moment of truce to anyone.

Alessia Garnet