Volaven de la mà,
les cendres
i els enamorats.
Cremaven mar enllà,
les perles
i els encants.
Mentien amb desig
i amb esquerdes
als teixits.
Estimaven en va,
sense escenes
ni descans.
Esprimien cada pas
i les cadenes,
al calaix.
La por ben a la mà,
fletxes afilades
i un tir,
perfecte al blanc.
Adéu a tot delit,
al llit,
la nit
i al per fi que allí morí.
Alessia Garnet
