Todos empezamos a escribir por la misma razón: para liberar los pensamientos más profundos que tememos pronunciar en alto; para ahogar nuestras ansias de llorar y de gritar; para libar el sabor de vaciarnos un poco por dentro y llenar, de arriba abajo, una hoja en blanco que sin nuestros pedacitos de alma en vela, seguro seria del todo insustancial. Ésta es la versión más pura de mi alma. Más bien dicho: esta es mi alma en carne viva. Descubre mis palabras, saborea mis ideas insumisas, absorve un poco de mi eséncia. Dicho esto, soy Alessia Garnet: un futuro, joven y prometedor proyecto de escritora. Una pequeña alma blanca, viva, caótica y valiente.
Sometimes I think I was born backwards... you know, come out of my mum the
wrong way. I hear words go past me backwards. The people I should love, I hate,
and the people I hate...
Estimat Iaio, He de confessar que de primeres, no m'ho creia. El teu pas a la inexistència semblava massa irreal. Aquests darrers mesos la teva presència havia esdevingut tan opaca que a penes sabia que sentir al respecte. Però aleshores he recordat els teus riures muts i infinits que treien un somriure a qualsevol; les teves bromes innocents acompanyades d'un copet de mà a l'espatlla, d'aquells tan afectuosos; la teva manera d'obsequiar-nos amb dolços com a ofrena del teu amor, tan pur i honest. Recordo quan era petitona i ens venies a buscar, al vespre, a l'acadèmia d'anglès: sempre esperava amb tantes ganes que s'acabés la classe per veure't, esperant-nos a la porta, amb les llaminadures, ben embolicades en paper de cuina dins la butxaca de l'abric, i el teu posat tan entendridor. Qui tornés enrere per poder gaudir de la teva companyia de nou! És cert el que diu la Iaia, t'has anat apagant com una flameta, sense oscil·lacions empipadores ni males espurnes, simplement t'has anat consumint. Has estat una espelma preciosa, des dels inicis fins a la fi. Ens has il·luminat a tots amb la teva llum, tan plena de bondat i saviesa. Ens has escalfat quan ho hem necessitat i ens has aclarit la realitat quan tot semblava massa fosc. I ara que la teva llum s'ha extingit, ens queda el fum, que oneja cel amunt; però una part d'aquest, el guardem als nostres cors, per sempre més. Sé que ara des d'on sigui, tornes a somriure, i has recuperat aquella vivor teva tan característica. Per aquest motiu no ploraré, i us demano que no ho feu vosaltres tampoc. Guardeu els records més bonics sota pany i clau i viviu com ell ho desitjaria. Descansa en Pau, iaiete.
When everything becomes so weird you have nothing to say.
I'm afraid of starting thinking and realising the things that are really going on in my life.
There's a death that I have to accept, cry, shout and understand but I just can't. I'm unable to feel a thing. I'm
just as if everything was normal and changeless. I don't know if I'm more afraid of not waking up from this state or of continuing in this state for much more time. I guess the longer this unconscious state takes, the worse the fall will be... but who knows? I am just so fucking lost...
He's dead. I already know that. But I know the sentence; not what it means to me.
I'm sorry grandpa, I know I'm being an idiot, but I don't think I really wanna let you go...
Just, wait, I suppose I'll be able to say bye in a moment or another, it's just too soon for it now.
Meanwhile, I'll keep myself busy with other things so all this matter doesn't come to my head.
One of them is watching my favourite serie Skins, I just love the way trouble is all their entire life. Have a look at it:
I fucking recomend Skins if you feel lost, incomplete, missunderstood, ... whatever.
Mireia bonica(: Et vaig dir que encara et faltava un regal meu pel cumple, i encara que amb retard, aquí està. Ja saps que m'encanta el tema d'escriure i que sóc capaç de fer-te una biblia en poc més de cinc minuts però seré bona i no et donaré el conyazo (accentuo, que ganes ni motius no me'n falten! haha) Aviam senyoreta, lo típic és lo de uuh fa 7278107928 anys que ens coneixem i estem juntes i bla bla bla (...). I know. Però no. Encara que et conegui en realitat des de que érem bastant petitones (princess) no es pot dir que faci tant que et conegui perquè a penes em sabia el teu nom i realment no recordo ni si parlàvem, amés el princess és una secta i...(...) bueno que ja saps! hahah No no, realment, fa dos anyets i mig que ens coneixem de veritat, però diuen que a vegades el temps passa desmesuradament i que en pocs dies un amic pot passar a ser un desconegut i un desconegut pot passar a ser algú irreemplaçable... però el nostre no és cap dels dos casos amiga mia hahaha nop, tu vas passar de ser algú a qui coneixia a algú que vull guardar dins la meva vida per sempre més. De veritat, potser ha estat poc temps, però en aquest poc temps m'has demostrat bastant més del que molta gent et demostra en tota una vida. Ets genial senyoreta i encara que a vegades no m'hagi deixat ajudar, hagi estat distant com una mala cosa o no t'hagi sabut apropar quan ho necessitava, no canvia el fet de que sempre hagis estat la meva amiga. I que sempre hagis estat allà, disposada a escoltar els meus rollos o donar-me una abraçada o fotre'm la bronca (perquè me n'has fotut algunes eh, guapita de cara!? haha) I totes les nits de festa passades juntes en que tu t'has caigut al terra i no t'has pogut aixecar, jo m'he ficat dins una caixa i tu m'has tirat, jo m'he caigut al terra al sentar-me a la cadira, ens haguem emborratxat amb mojito, haguem ballat, ens haguem inventat noms falsos per als homes que venien a seduir-nos (xddddddddd), haguem anat a la platja, haguem cantat pel carrer, etc etc etc etc etc... telita eh senyora hahahahha vaya nits hem passat juntes! No, doncs això, que són brutals els records que tinc amb tu, i vull seguir contruint-ne més i més i més. Que me'n vaig a Itàlia, però quan torni, seguiré allà persistiendo com la pesada que sóc ^^ I que per res del món canviaria cap dels moments passats amb tu. Que malgrat que ni tu i jo hem passat la millor temporada de la nostra vida últimament, m'alegro d'haver-te tingut al costat. En cas contrari, tots els dies grisos s'haguessin tornat en dies negres, sense remei i horribles. Així que, com et vaig dir abans d'ahir a la nit, de part meva, li dones les gràcies a te mare per haver-te donat a llum, i a qui sigui que hi ha allà dalt, per fer-te existir. Ets com un regalet caigut del cel, i vaya pechotes te dieron nenaaaa! hahhaha (s'havia de dir alguna porcada/parida, ja em coneixes) hihi! Enfi Mireporquins, millor ho deixo aquí... T'estimo un bon cacho mireporquins, espero que aquests divuit et sentin perfectes i que moltes coses precioses et passin. També espero poder compartir-les amb tu(: Saps que em tens pel que calgui i més (consells, abraçades, risas, compres, depilació, sexe, dutxa, xerrades, voltes, cafetitos, estudiar, ... remarco lo de SEXE, ... etc.) Pa to nena, soy multiusos! Hoho, m'he passat, sorry, esque tot es queda curt amb tu miamol. Per molts anys guapa! Your (always) Albita <3
