He de confessar que de primeres, no m'ho creia. El teu pas a la inexistència semblava massa irreal. Aquests darrers mesos la teva presència havia esdevingut tan opaca que a penes sabia que sentir al respecte. Però aleshores he recordat els teus riures muts i infinits que treien un somriure a qualsevol; les teves bromes innocents acompanyades d'un copet de mà a l'espatlla, d'aquells tan afectuosos; la teva manera d'obsequiar-nos amb dolços com a ofrena del teu amor, tan pur i honest.
Recordo quan era petitona i ens venies a buscar, al vespre, a l'acadèmia d'anglès: sempre esperava amb tantes ganes que s'acabés la classe per veure't, esperant-nos a la porta, amb les llaminadures, ben embolicades en paper de cuina dins la butxaca de l'abric, i el teu posat tan entendridor.
Qui tornés enrere per poder gaudir de la teva companyia de nou!
És cert el que diu la Iaia, t'has anat apagant com una flameta, sense oscil·lacions empipadores ni males espurnes, simplement t'has anat consumint.
Has estat una espelma preciosa, des dels inicis fins a la fi. Ens has il·luminat a tots amb la teva llum, tan plena de bondat i saviesa. Ens has escalfat quan ho hem necessitat i ens has aclarit la realitat quan tot semblava massa fosc. I ara que la teva llum s'ha extingit, ens queda el fum, que oneja cel amunt; però una part d'aquest, el guardem als nostres cors, per sempre més.
Sé que ara des d'on sigui, tornes a somriure, i has recuperat aquella vivor teva tan característica. Per aquest motiu no ploraré, i us demano que no ho feu vosaltres tampoc. Guardeu els records més bonics sota pany i clau i viviu com ell ho desitjaria.
Descansa en Pau, iaiete.
4 de Juny del 2013. Fins sempre!
ResponElimina