About me

La meva foto
Todos empezamos a escribir por la misma razón: para liberar los pensamientos más profundos que tememos pronunciar en alto; para ahogar nuestras ansias de llorar y de gritar; para libar el sabor de vaciarnos un poco por dentro y llenar, de arriba abajo, una hoja en blanco que sin nuestros pedacitos de alma en vela, seguro seria del todo insustancial. Ésta es la versión más pura de mi alma. Más bien dicho: esta es mi alma en carne viva. Descubre mis palabras, saborea mis ideas insumisas, absorve un poco de mi eséncia. Dicho esto, soy Alessia Garnet: un futuro, joven y prometedor proyecto de escritora. Una pequeña alma blanca, viva, caótica y valiente.

dijous, 26 de setembre del 2013

Persa in questo mare, quanto mi manchi cara Italia.

Sai, sono qui d'appena due settimane e già mi sento persa. Non so cos'è sucesa ma non mi sento più a casa a Barcellona. Sento che, senza rendermi conto, abbia dimenticato il mio cuore in Italia ed abbia lasciato un amore a Trieste. Mi chiedo cosa farò adesso e non mi so proprio rispondere. Nel fratempo vi lascio qualche foto dal mio estate in Italia. Mi manca tantissimo... tutto e tutti... mi piacerebbe.., vorrei che le cose fossero più facili.

 Venezia, posto secreto
Trieste, sul canale
 venezia, vicino a piazzale Roma
 Venezia, I Giardini

 Venezia, vicino al museo d'historia naturale
 Venezia, piazza San Marco
 Venezia, casa nostra
 Venezia, bellissima.
 Croatia, Pula, il circo romano
 Trieste, Barcola
  Venezia, vicino a Campo Santa Margherita
 Venezia, il ponte della ferrovia.
secondo me: "la salita al cielo"
 Eslovenia, Ljubljana
Trieste, Barcola, il tramonto





Chi ritornarebbe...

dimecres, 25 de setembre del 2013

Quan era petita...

Quan era petita, somiava amb enamorar-me. Amb trobar aquella persona especial i enamorar-me'n bojament. Pensava en mil escenes romàntiques, petons, declaracions i t'estimos. Creia que l'amor era simple i bonic, pur i brillant, únicament capaç de portar dolçor a les vides d'aquells que en gaudien. Creia en les mitges taronges, els prínceps blaus i les belles encantades. Imaginava que un cop trobés al propietari del meu cor, ja no hi hauria res a témer a la meva vida, que l'amor m'inundaria i faria de mi una persona feliç i complerta, satisfeta de joia i d'encant.
Quan era petita no en sabia res, de la vida. No sabia que era tan fàcil que em trenquessin el cor i no sabia que pagaria per duplicat aquells somnis de nena innocent. Quan era petita, acostumava a pensar que em menjaria el món i ara mantinc una lluita dia a dia contra ell, per demostrar que, malgrat tot, sempre tindré una raó per somriure, si més no, somnis de nena petita.