Quan era petita, somiava amb enamorar-me. Amb trobar aquella persona especial i enamorar-me'n bojament. Pensava en mil escenes romàntiques, petons, declaracions i t'estimos. Creia que l'amor era simple i bonic, pur i brillant, únicament capaç de portar dolçor a les vides d'aquells que en gaudien. Creia en les mitges taronges, els prínceps blaus i les belles encantades. Imaginava que un cop trobés al propietari del meu cor, ja no hi hauria res a témer a la meva vida, que l'amor m'inundaria i faria de mi una persona feliç i complerta, satisfeta de joia i d'encant.
Quan era petita no en sabia res, de la vida. No sabia que era tan fàcil que em trenquessin el cor i no sabia que pagaria per duplicat aquells somnis de nena innocent. Quan era petita, acostumava a pensar que em menjaria el món i ara mantinc una lluita dia a dia contra ell, per demostrar que, malgrat tot, sempre tindré una raó per somriure, si més no, somnis de nena petita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada