Versos sin destinatario

Bonita Felicidad

Sentirte sollozar

y a la mañana despertar,

desayunarte a besos

de miradas y bostezos.

Por tu risa de infante

mi pasión regalarte,

cantarte algo con color

amarte con todo mi corazón.

Librarte de tus pesos,

desde ahora ya inmersos

en el portal de antiguos sueños,

bajo llave y mi sello.

Mariposas centinelas,

te guardan de malas telas.

Rayos de cereza,

que vigilan todas tu promesas.

Invierno y primavera,

verano y otoño,

tanto pase, cuanto quiera,

contigo siempre, 

alegría verdadera.

A base de ternura,

a base de dulzura,

llenarme de tus vientos,

bonita felicidad,

perderme entre tus velos

de vida y complicidad.

Alessia Garnet & F.

Young and Free.

 We are young, we run free

 Stay up late, we don't sleep

 Got our friends, got the night

 We'll be alright

 Tonight you won't be by your self

 Just leave your problems on the shelf

 You won't wanna be nowhere else

You won't wanna be nowhere else

 So let's go, so let's go

and all the girls sayin'

 the whole world sayin'

yeah, yeah, come on let's

Get drunk, toast it up, we don't give a fuck

We are young, we run free

Stay up late, we don't sleep

Got our friends, got the night

We'll be alright

____________________________

Models: Maria Copquin & Myself

Càmera: Myself

Maquillatge (makeup) i estil (style): Myself.

Edició (edition): Myself.

Heal the world.

A vegades ens preguntem que és allò que fa la felicitat. D'on ve? Que s'ha de fer per ser feliç?
Pel que he viscut, vist, sentit i après, la felicitat no s'aconsegueix amb diners ni amb promeses, no s'aconsegueix amb bones intencions ni amb nits de festa, ni tan sols s'aconsegueix fent l'amor o fent un petó. Ni tenint un bon currículum, ni un alt càrrec ni sent popular ni,...
La felicitat és quelcom molt més complex i alhora molt més simple. 
Felicitat és fer somriure a algú que ho necessita. Donar la mà a algú que s'ha caigut. Atansar una ampolla d'aigua a aquell que té la gola seca. Donar una alegria a algú que ho ha perdut tot. Lluitar i suar per una causa justa. Sentir-te útil. Sentir que has ajudat en alguna cosa de bo. Fer feliç a algú és recompensat amb felicitat de tornada. Vivim en un món on ho tenim tot, absolutament tot. Aigua corrent i calenta, electrodomèstics per donar i per vendre, tantes tecnologies com ens ve de gust, roba a dojo, menjar en bones condicions i de sobres, automòbils i mitjans de transports, calefacció i aire condicionat, instal·lacions i serveis de primera categoria, medicines a l'abast, ..., etc. La veritat és que som un petit percentatge mundial.  Només per posar un exemple:

In this huge country:

• 69 out of 1,000 children die before their fifth birthday

• Half of all child deaths occur during the first month of life

• One woman in every 70 is likely, over her lifetime, to die during or shortly after pregnancy.

Segur que ningú ha pensat que això es tracta de casa seva. Segur que ni tan sols ho hem sentit com una cosa propera ni comuna i tanmateix... és tan real i passa no més que a uns quants milers de quilòmetres de casa nostra. Tanquem els ulls. Ignorem-ho. Jo ja n'he tingut prou. Cadascú és lliure però, a fora de la nostra perfecta vida moderna hi ha un mon que demana a crits una mica d'ajuda i felicitat compartida. Està en les nostres mans. L'exemple és la Índia, un país tan ric com pobre alhora, i com he dit, només es tracta d'un exemple i una petita fracció de la situació real. 

Tenim l'oportunitat de fer un món millor. Jo hi penso fer alguna cosa. I tu? 

No puc parlar amb coneixement però estic segura que l'esforç serà només una mil·lèsima part de la recompensa.

HEAL THE WORLD.

Fonts i pàgines d'interès:

http://www.womenandchildrenfirst.org.uk/

http://www.savethechildren.in/

http://www.voluntariosenelmundo.com/

http://www.unicef.es/cooperacion-internacional/voluntariado-ong?gclid=CI-U3_C_mLoCFUXKtAodYCcA8w

http://www.globalvolunteernetwork.org/v/espanol.php?gclid=CI3lr_K_mLoCFWLHtAodEC4AGQ

i tantes més que estan al nostre abast... (...) .

Come cogliere l'attimo.

Itàlia era un món. Un cel i una llar. Itàlia ara comença a quedar enrere. Comença a fer-se petita, a perdre rellevància i, si he de ser sincera, m'entristeix. Però no puc estancar-me, no puc quedar-me atrapada en un somni que ja s'ha acabat. Ara sóc a Barcelona, la meva bonica Barcelona. El cor que vaig deixar en préstec comença a ser-me retornat malgrat que sempre se n'hi quedi aquell petit bri a Trieste, amb ell. Aquells amics que em van omplir de felicitat comencen a ser substituïts per aquelles noves videtes que apareixen pel meu camí i aquelles postes de sol a la platja, amb el so del mar i les gavines, ara queden en segon pla i en primer pla s'hi mostren unes birres universitàries, un sopar amb vells amics, una sortida del sol vist des de la muntanya de la ciutat, anar a córrer pel parc del Guinardó amb el gos, nits de festa i somriures familiars acompanyats d'una brisa marinera i una Barcelona plena de vida.
No tanco una porta, tan sols obro la següent o, almenys, això és el que em dic a mi. No dic adéu, dic arreveure- qui sap si EL tornaré a veure, si tornaré a caminar per les Calle Veneziane o estirar-me al peu del mar a Barcola o seure al molo de Trieste amb gent de totes les nacionalitats possibles. Potser sí, potser no. Sigui el que sigui: mirada ferma, passa endavant i somriure alçat.
Em vaig repetir que aquest estiu marcaria una diferència. És el moment de demostrar-ho. És el moment de viure bé, sense pors i amb coneixement, amb més força i més amor; amb més vida.

 [Cogli l'attimo, sempre sempre sempre]