About me

La meva foto
Todos empezamos a escribir por la misma razón: para liberar los pensamientos más profundos que tememos pronunciar en alto; para ahogar nuestras ansias de llorar y de gritar; para libar el sabor de vaciarnos un poco por dentro y llenar, de arriba abajo, una hoja en blanco que sin nuestros pedacitos de alma en vela, seguro seria del todo insustancial. Ésta es la versión más pura de mi alma. Más bien dicho: esta es mi alma en carne viva. Descubre mis palabras, saborea mis ideas insumisas, absorve un poco de mi eséncia. Dicho esto, soy Alessia Garnet: un futuro, joven y prometedor proyecto de escritora. Una pequeña alma blanca, viva, caótica y valiente.

dimarts, 24 de novembre del 2015

Tot continua. Everything goes on.

Em pregunto si em llegeixes. Si els teus pensaments et porten al meu blog de tant en tant. Si enyores la meva dramàtica manera de ser i les meves idees bohèmies. Em pregunto si tens ganes de veure'm i alliberar tota l'angoixa, ràbia i pena que ens hem causat l'un a l'altre en una d'aquelles abraçades que semblen no tenir fronteres. I aleshores em venen un milió de preguntes que et faria. El pitjor de tot és que gaire bé totes començarien amb un terrible i pesarós perquè. Justament el perquè que vols oblidar. I en aquests moments obro la finestra o m'escapo corrents fora d'allà on sigui i deixo que el fred em consumeixi per uns instants, deixo que el vent em bufetegi amb tota la gelor del Nord. Tanco els ulls i m'obligo a mi mateixa a tancar les ferides. Torno a dins, com si res hagués passat i tot continua.

Alessia Garnet

Newschanstein Castle, Germany.
9Nov2015

I wonder if you read me. If your thoughts bring you back to my blog once in a while. If you miss my dramatic way of being or my bohemian soul. I wonder if you are looking forward to see me someday, if you are looking forward to let go all the anger, the pain and the pity that we caused to each other throughout one of those hugs that seem to hold no frontiers. And then, a million questions arouse in my mind. Worst of all, they would probably all start with a terrible and relentless why. Precisely the exact why you so bad want to forget. And at those moments I open the windows or escape in a rush from wherever I'm found and allow the coldness to consume myself for a while, I allow the wind to slap me on my face with all the iciness of the North. I close my eyes and force myself to close my wounds as well. Go back inside, as if nothing was wrong at all, and everything goes on.

Alessia Garnet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada