D'alguna manera, al sonar la darrera campanada que anunciava la fi del 2012 i donava la benvinguda al 2013 sabia que aquells nous dígits portarien desgràcies, amb certes alegries, sí, però sabia que aquell 2013 que just començava vindria replet de llàgrimes. Com ho sabia? D'això no en tinc ni idea però tot i que esperava, per sobre de tot, estar equivocada, aquest 2013 m'ha anat foradant com una màquina de fer forats. Sé que no hauria de ser tan negativa però els fets són els fets i si bé he passat un dels millors estius de la meva vida, la veritat és que aquest estiu tan sols ha sigut la desintoxicació de tot pel que havia passat fins al moment d'agafar aquell vol cap a Itàlia. Aquest 2013, si més no, m'ha servit per fer-me, d'alguna manera, més forta i valenta però a quin preu? Al preu de fer-me gran i major d'edat el dia que la meva Teresina se n'anava al cel i ens deixava per sempre més..., al preu de ser abandonada i ferida per la persona que més m'havia estimat en molt de temps..., al preu d'equivocar-me cop rere cop i donar l'esquena a aquells que només volien ajudar-me..., al preu de fer allò que sabia que no havia de fer, de trair, conscientment, a aquells que estimava, de trair directament al meu cor i al preu de no saber lidiar amb les conseqüències dels meus errors i infligir encara més dolor als que m'estimen. Al preu de perdre el meu avi, que havia llençat la tovallola i perdut les ganes de seguir endavant feia ja temps, al preu de no voler acceptar-ho, de no voler acceptar la mort d'algú que feia temps que s'havia pansit per dins. Ho vaig pagar al preu de fer-me mal, a completa voluntat, mentre els altres em veien agonitzar dins el meu silenci. De convertir-me en un glaçó de gel per fora i cremar per dins sense demanar ajut a aquells que l'únic que volien era veure'm feliç. Felicitat. Estranya paraula. Durant un temps vaig oblidar el que significava. Durant un temps vaig viure entre dolor i odi constantment debatent-me entre unes ganes de viure sufocades per un dolor malcurat i persistent. Sort del sol, em deia, sort que amb el sol les tristeses se'n van amb més facilitat i sort de la calor, que et recorda que no cal refugiar-te sota capes i capes per poder caminar a la intempèrie. Sort de no ser a Barcelona on tot em recorda a llàgrimes i sang. Sort de ser aquí, caminant entre canals i mansions venecianes, on ningú em coneix, on ningú pot jutjar-me pel meu passat: on ningú sap que no sóc tan forta com aparento. On ningú em tornarà a fer mal perquè, si quelcom vaig decidir desprès de tantes nits en vela, vesant llàgrimes sense pausa, va ser que no deixaria que em tornessin a fer mal, que no tornaria a ser com un estel que vola enlaire al gust del seu capità. No. A partir d'aquell estiu seria una Alba segura de les seves accions, forta i valenta. Inclús vaig decidir perdonar, quan n'estigués preparada, a tots aquells que havien contribuït a fer-me caure i, encara que a vegades tot aquell rancor em remou la panxa, he après a fer-ho, a perdonar a qui tant he odiat desprès d'haver-lo estimat desmesuradament. No sóc perfecta ni d'allò més madura ni sensata però he après a decidir per mi mateixa pensant en tot el que les meves accions poden desencadenar. He après a tancar els ulls quan la pell em crema de ràbia i a agafar aire quan tot el que vull es deixar-me caure des dels núvols de la meva consciència. He après a ser millor del que era abans de marxar i he après a acceptar allò que forma part de mi, allò que sóc. Passat-present-futur. He après a distingir i entendre com he de separar i viure els moments i les oportunitats que aquesta vida em brinda a cada pas que faig, perquè si més no, jo sóc la capitana de la meva ànima i sóc jo, i ningú més, qui sap per tot el que he passat i per tot el que sóc capaç de passar. Per sort, aquest 2013 també m'ha obert portes: somnis, vocacions, amistats, aspiracions, projectes, reptes, ... . El 2014 no em fa venir un calfred a la nuca com ho feia el pensament del 2013. Esperem que sigui tan maco com el terra post-tardorenc, tenyit dels colors de les patates, els moniatos i la vella natura. Que el sol sigui fort i càlid a l'estiu i la brisa porti sempre aromes de mar i frescor. Que l'hivern ens cegui amb la seva puresa blanquinosa i la primavera ens enamori a base de pètals dels colors "pastel".
Bon final de 2013 i feliç entrada a un esplèndid 2014!
Alessia Garnet & Fitch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada