rêves

Sempre havia estat com una taca de negre al mig d'un full del tot blanc. Com una poma vermella en mig d'un arbre de pomes grogues. Com un esternut enmig d'una classe silenciosa. Com una rialla enmig d'una esbroncada. Com una tos soca enmig d'una reunió. Com una nota desafinada enmig d'un concert. Com un pèl despentinat enmig d'un pentinat seriós. Com un gra de sorra enmig d'una rajola de marbre. Ella sempre havia estat aquella peça desentonant, aquell indici de divergència, aquell bri de singularitat. I qui, sinó ella, tenia el dret de decidir sobre la seva vida?  Qui, sinó ella, podia arribar a entendre tot allò al que s'enfrontava com calia? El vestit s'aferrava al seu cos com si l'asfixiés i l'engabiés. El pentinat de bona nena li tensava les arrels del cabell i no la deixaven pensar i el rebombori de la sala la feia posar nerviosa. Tothom somrient i xerrant pels descosits com si s'estimessin tant entre ells. Ella sabia que tan bon punt desfilessin per la porta de casa no trigarien a criticar i malparlar de tot. Escòria, pensava. I tanmateix es tractava de la gent de la que havia estat envoltada des que era una nena. Tants cops s'havia promès que marxaria i mai ho havia fet. Però aquell era el dia. Les bosses eren llestes, les cartes de comiat al seu lloc i el cor entrenat per suportar aquell adéu. Tenia la terrible sensació que la seva vida havia estat robada. Que des del dia que havia posat un peu en aquell món la seva vida havia estat manipulada per la seva família: els amics que tindria, l'escola a la que aniria, les extraescolars que faria, l'instrument que tocaria, el pentinat, els xicots, la universitat, la feina, el marit, ...  només de pensar-hi es posava negra. No suportava la idea de pensar que fes el que fes, si no era el que la família esperava d'ella, no seria acceptat. Tant se val si era el seu somni o la seva passió, o la feia feliç. Només importava complir un únic objectiu: ser la persona que tots esperaven que esdevingués. El bitllet de tren sense retorn cremava sota les mitges on l'havia guardat, ben a prop de la seva pell. L'endemà, quan es despertés, París, avec toute sa splendeure, es mostraria als seus ulls. París, avec toute sa vie boheme, seria un nou lloc on començar.